La ràtio d’insolvències es va disparar un 22 % durant el 2022, segons dades d’Iberinform, consultora de Crédito y Caución. Tal com recull Blanca Gispert a La Vanguardia, l’economia espanyola està cada vegada menys protegida per les polítiques públiques aprovades en el seu moment per mitigar els efectes de la pandèmia i de la guerra d’Ucraïna. Més de 7.300 empreses a Espanya s’han vist obligades a presentar concurs de creditors, un complex procediment judicial que, en més del 90 % dels casos, acaba amb la liquidació del negoci.
Si es compara amb anys anteriors, aquesta xifra encara no arriba als nivells del 2012 i el 2013, quan es van registrar més de 8.000 i 9.000 concursos, respectivament, com a conseqüència de la crisi financera. Tot i això, «la comparació pot resultar enganyosa a causa de les reformes legals aprovades en els darrers anys», matisa Bruno Fernandes, responsable d’investigació macroeconòmica de l’asseguradora Coface.
En qualsevol cas, el nombre de concursos durant el 2022 es va disparar respecte del 2021, any en què ja havien augmentat un 37 % a causa de l’efecte acumulat de la paralització del 2020. Com a reflex de l’economia espanyola, la major part de les suspensions de pagaments es van concentrar a la Comunitat de Madrid i Catalunya, seguides del País Valencià i Andalusia. A diferència del 2021, quan els concursos van afectar principalment el sector serveis, el 2022 van impactar amb més intensitat en la indústria i la construcció.
Fi de la moratòria concursal
Les causes principals d’aquest increment, especialment visible durant la segona meitat de l’any, es troben en la finalització de la moratòria concursal, una mesura aprovada pel Govern el març del 2020 i prorrogada fins al 30 de juny del 2022. Aquesta norma eximia les empreses insolvents de l’obligació de declarar-se en concurs de creditors, amb l’objectiu de preservar la seva activitat fins a la recuperació de la normalitat econòmica.
Transcorreguts 27 mesos de moratòria, no totes les empreses han aconseguit superar les dificultats, i els concursos han augmentat un 22 %. A aquest factor cal afegir-hi el venciment dels préstecs avalats per l’Institut de Crèdit Oficial (ICO), un altre dels instruments impulsats pel Govern per afrontar la crisi derivada de la pandèmia i que les empreses han començat a retornar des de mitjan 2022.
Ignacio Jiménez, director general d’Iberinform, considera que la conjuntura macroeconòmica desfavorable no ha facilitat la continuïtat de moltes empreses. L’escassetat de matèries primeres i subministraments, l’encariment dels costos energètics —i de la inflació en general—, l’augment dels tipus d’interès i una recuperació desigual de l’activitat han compromès la viabilitat de nombrosos negocis. Com és habitual, les empreses més perjudicades han estat les petites i mitjanes empreses i les microempreses, amb una menor capacitat per traslladar l’increment dels costos als seus clients.
Les perspectives per al 2023 no són especialment optimistes. «Encara hi ha moltes empreses zombi. Aquest any també veurem l’efecte d’arrossegament del final de la moratòria concursal», afirma l’advocat Gerard Solé, soci del despatx barceloní Fils, especialitzat en aquesta matèria.
Moratòria comptable fins a finals del 2024
Diversos factors, però, podrien moderar l’augment de les insolvències durant el 2023. Un dels més destacats és la pròrroga de la moratòria comptable, aprovada pel Govern el novembre del 2022 per mitigar els efectes de la crisi. Aquesta mesura, vigent fins a finals del 2024, eximeix les empreses de dissoldre’s quan les pèrdues hagin reduït el seu patrimoni net per sota de la meitat del capital social.
Segons Ignacio Jiménez, aquesta pròrroga permetrà que «les empreses que eren viables abans de la pandèmia i que han patit pèrdues extraordinàries disposin de més temps per reequilibrar els seus balanços i no es vegin obligades a presentar concurs durant el 2023».
Una altra eina que podria reduir el nombre de concursos és la utilització dels plans de reestructuració. «Després de la reforma, la llei pretén afavorir que les empreses s’anticipin a la insolvència mitjançant un pla de reestructuració del deute acordat amb els creditors. Aquesta figura ja existia, però ara té un major reconeixement», explica Solé, que confia que les empreses coneguin i aprofitin aquest instrument.
El professor i advocat Pere Brachfield afegeix que el principal fre a la presentació de concursos continua sent l’estigma social que representa per a molts empresaris. «A Espanya, a diferència de països com França o el Regne Unit, costa molt assumir que el negoci travessa dificultats, i això fa que moltes empreses allarguin la situació fins al límit, de manera que quan presenten concurs el negoci ja és pràcticament irrecuperable», afirma. Segons Brachfield, aquest mateix factor també dificultarà la implantació dels plans de reestructuració.
Finalment, una altra qüestió pendent és l’elevat nombre d’empreses inactives que haurien d’haver estat dissoltes o haver entrat en concurs, però que continuen figurant com a actives. Segons les dades d’Iberinform elaborades a partir dels comptes dipositats al Registre Mercantil corresponents al 2020, aquest fenomen afecta el 51 % del teixit empresarial espanyol. A Catalunya, aquest percentatge se situa en el 47 %, amb prop de 309.000 empreses fantasma.
