Risc d’impagament, l’altra epidèmia

En un context d’incertesa com l’actual, és imprescindible disposar d’una assegurança de crèdit que protegeixi el compte de resultats de l’empresa.

Des de feia mesos, i de manera especialment intensa des de finals del 2019, els mercats ja es ressentien de la incertesa provocada pel Brexit, les guerres comercials —especialment la que enfrontava els Estats Units i la Xina—, les turbulències polítiques i la desacceleració de l’economia mundial. A aquesta situació s’hi va afegir un factor completament inesperat i d’unes dimensions extraordinàries: la COVID-19.

Es tractava d’un element nou i desconegut que, per la seva rapidesa de propagació, la seva incidència i la seva virulència, va fer inútil qualsevol previsió econòmica. Amb l’objectiu de frenar la propagació del virus i reduir-ne les greus conseqüències sanitàries, governs i organismes internacionals van adoptar successivament nombroses mesures extraordinàries, amb resultats desiguals.

Mentre tot això succeïa, i gràcies a l’esforç dels professionals sanitaris, es feia evident una altra realitat igualment preocupant: la delicada situació financera de milers d’empreses.

Especialment les pimes, les microempreses i els treballadors autònoms, amb problemes previs o no, es van trobar davant un risc molt elevat de tancament. Bona part del teixit empresarial ja arrossegava dificultats d’endeutament, competitivitat o disminució de vendes. La pandèmia només va actuar com un accelerador d’un problema estructural que ja havia quedat en evidència durant la crisi del 2008.

El model empresarial espanyol, sustentat en un 95 % per petites empreses, presenta una gran vulnerabilitat davant situacions prolongades com la que es va viure, especialment pels efectes econòmics que encara havien d’arribar.

La realitat era contundent

  • Una destrucció massiva de llocs de treball, amb previsions d’una taxa d’atur superior al 20 %.
  • Un increment extraordinari dels concursos de creditors, amb estimacions d’un creixement trimestral superior al 200 %. La moratòria concursal vigent només ajornava temporalment aquesta situació, provocant un previsible col·lapse dels jutjats mercantils.
  • L’allau d’ERTO presentats, més de 500.000, va provocar importants retards administratius que podien conduir desenes de milers d’empreses al concurs de creditors per manca de liquiditat.
  • Un ajornament generalitzat dels pagaments entre empreses, justificat en molts casos, però no sempre.
  • Una forta caiguda de les comandes i, en nombrosos sectors, una paralització gairebé total de l’activitat.
  • Una greu crisi de confiança empresarial. Segons CEPYME, el 86 % de les pimes consideraven que la seva supervivència estava en risc si persistia la paralització econòmica, i sis de cada deu preveien reduir plantilla durant l’any següent.

Pràcticament tots els sectors econòmics es van veure afectats per la pandèmia. Inicialment, el problema es limitava a determinades cadenes de subministrament relacionades amb la Xina, però ràpidament es va convertir en una crisi global que afectava tant l’oferta com la demanda.

Es tractava d’una situació sense precedents. Les mesures de confinament implantades en prop de cinquanta països afectaven gairebé la meitat de la població mundial. Les primeres estimacions del Fons Monetari Internacional apuntaven a una contracció mínima del 3 % de l’economia mundial durant el 2020 i a una nova reducció del comerç internacional.

L’impacte no seria homogeni. En el cas d’Espanya, juntament amb altres vint-i-tres països, es preveia una caiguda del PIB igual o superior al 8 %.

Aquest indicador és especialment rellevant perquè l’evolució de la morositat acostuma a ser inversament proporcional al creixement econòmic. En conseqüència, el risc de crèdit de les empreses augmentava considerablement i, en molts casos, continuaria incrementant-se.

En les operacions internacionals, a més del risc comercial, també cal considerar el risc polític dels països de destinació, que pot afectar el cobrament de les exportacions o la prestació de serveis.

Al mateix temps, la pandèmia va provocar un fort augment dels fraus digitals, tant a escala nacional com internacional, afavorits pel teletreball, la manca de controls i unes mesures de protecció insuficients. Entre els casos més habituals hi havia els atacs informàtics, les estafes conegudes com a «timo del nazareno» o la suplantació d’identitat.

En un escenari tan complex, marcat per nombroses variables imprevisibles i interrelacionades, qualsevol mesura de prevenció resulta insuficient. Les empreses no només necessiten protegir-se per continuar creixent, sinó també per garantir la seva supervivència.

És precisament en aquests moments quan l’assegurança de crèdit adquireix una importància estratègica. Aquesta eina permet protegir el compte de resultats davant dels impagaments —amb cobertures que poden arribar fins al 95 % de l’import de la venda— i facilita informació permanent sobre el comportament de pagament dels clients actuals i potencials.

Tal com s’ha pogut comprovar, la situació financera de les empreses pot variar molt ràpidament. Haver mantingut durant anys una relació comercial impecable amb un client ja no garanteix que aquest pugui continuar complint els seus compromisos de pagament si la seva solvència s’ha deteriorat a conseqüència de la pandèmia.

L’anàlisi individualitzada de cada client, la vigilància permanent i el monitoratge de milions d’empreses arreu del món que duen a terme les principals asseguradores de crèdit, gràcies a àmplies bases de dades financeres actualitzades diàriament, constitueixen un veritable escut protector per a les empreses assegurades.

A més d’ajudar en la presa de decisions comercials, aquestes eines contribueixen a millorar l’accés al finançament bancari, optimitzar la tresoreria i, si finalment es produeix un impagament, gestionar la recuperació del deute mitjançant xarxes internacionals d’especialistes jurídics.

En qualsevol cas, l’anàlisi de les diferents opcions disponibles al mercat i la selecció de la solució més adequada per a cada empresa hauria de realitzar-la un consultor independent especialitzat en assegurances de crèdit, amb accés a totes les companyies asseguradores.

La gestió diària d’aquestes pòlisses per part d’una corredoria especialitzada garanteix també una utilització òptima d’una eina que avui és més valuosa que mai. A aquest servei s’hi poden afegir altres solucions complementàries, com el finançament alternatiu no bancari, els informes financers i comercials, la recuperació d’impagaments o la protecció davant la ciberdelinqüència, aspectes fonamentals per afrontar els reptes empresarials dels pròxims anys.