La revista econòmica Tarragona Empresarial publica en el seu darrer número la visió del director de Credit Broker Protego, David Giménez, sobre la conjuntura econòmica i el seu impacte en l’evolució de les assegurances de crèdit. Pel seu interès, la reproduïm íntegrament:
Es calcula que, en el que portem d’any, la pujada dels tipus d’interès ha encarit un 60 % el cost del finançament per a les empreses. Els analistes indiquen que durant els pròxims mesos el cost del crèdit es duplicarà. Segons les dades del Banc d’Espanya, els préstecs de fins a 250.000 euros tenien un tipus mitjà del 2,3 % al desembre del 2021. L’evolució de l’euríbor a tres mesos, referència dels préstecs a les empreses, fa preveure que aquesta mitjana se situarà al voltant del 4,3 % a finals d’any.
A la pràctica, les empreses, sotmeses a la pressió d’una elevada inflació, l’encariment de les matèries primeres, l’augment dels costos energètics i la finalització dels períodes de carència dels préstecs ICO, hauran de pagar el crèdit al doble del cost que tenia fa només dotze mesos. Però no només pugen els tipus d’interès; també es va tancant progressivament l’accés al finançament, amb pimes i autònoms entre els col·lectius més afectats per les restriccions bancàries. Les previsions per al 2023 apunten a una frenada del crèdit i a un increment de la morositat. A més, els fraus en les transaccions comercials continuen augmentant a un ritme preocupant, fet que obliga a extremar les precaucions.
La primera instrucció de moltes entitats financeres és ajornar les refinançacions dels préstecs mentre s’executen els avals dels crèdits ICO —amb una cobertura pública de fins al 80 %—, amb la voluntat que sigui l’Estat qui assumeixi els impagaments abans que aquests afectin els balanços de les entitats o posin al descobert una morositat latent. Actualment, el baròmetre del Consell General de Col·legis de Gestors Administratius indica que el 40 % de les petites i mitjanes empreses van tancar el primer semestre del 2022 amb pèrdues, més de 700.000 pimes tenen greus problemes de liquiditat i prop de 90.000 empreses es troben en situació de fallida tècnica.
Els especialistes en política fiscal continuen buscant fórmules per injectar liquiditat al teixit empresarial: deflactar impostos, revisar l’IVA d’alguns productes i buscar alternatives davant l’elevat cost de l’energia. També insisteixen en la necessitat de reduir la pressió de les cotitzacions socials i flexibilitzar el mercat laboral tant com sigui possible. En qualsevol cas, cap d’aquestes mesures evitarà un increment dels impagaments; l’expectativa general, alimentada per les restriccions de liquiditat i els tipus d’interès més elevats, és un augment significatiu de les insolvències.
Amb una perspectiva més àmplia, els efectes persistents de la pandèmia s’han vist agreujats per la guerra d’Ucraïna, la interrupció de les cadenes de subministrament, l’escassetat de mà d’obra, l’elevada inflació i les pujades dels tipus d’interès. En aquest context, la Unió de Berna, associació que agrupa les 83 principals asseguradores de crèdit del món, confirma que l’increment de la percepció del risc comercial i de la incertesa està impulsant una demanda creixent d’assegurances de crèdit.
Prevenir significa assessorar-se amb els millors especialistes. Si la bona informació sempre ha estat una eina essencial per a qualsevol empresa, en l’actual conjuntura s’ha convertit en un recurs imprescindible. I si, malgrat totes les precaucions, es produeix un impagament, convé recordar que l’assegurança de crèdit pot indemnitzar fins al 95 % de l’import pendent de cobrament.
